EDUCACIÓ I LES TIC

Finalment i per concloure, el que més m'ha agradat de tot aquest treball ha sigut poder entendre millor aquest gran bloc: L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I LES NOVES TECNOLOGIES. 

El motiu final no és menys que l'alumne amb necessitats educatives especials, principal protagonista del bloc, puga ampliar, potenciar, aprofundir i millorar els seus aprenentatges per mitjà d'un recull més motivador i amb nivells de dificultat que l'asseguren el seu bon ritme d'aprenentatge i assoliment de les competències bàsiques, objectiu principal de l'etapa de Primària.

Es per això, que m'ha semblat important fer referència a l'ús de les TIC en una de les àrees que constitueix la columna vertebral dels aprenentatges, la competència lingüística, encara que evidentment seria interessant fer-ho extensible a altres àrees com matemàtiques, anglès, coneixement del medi social i natural, entre altres.

Per altra banda, pretenc donar cabuda a un espai de reflexió que siga enriquidor per a tothom, sobretot en l'àmbit de l'educació, perquè, com vaig comentar a les primeres entrades, estem immersos en una societat canviant i molt variada, en la que es factible cada vegada més la informació i la necessitat de compartir experiències que d'alguna manera ens uneixen. 

Per tant, crec en les noves tecnologies com a mitjà per a fer-ho possible, però no hem d'oblidar la part humana i afectiva, ja que les relacions socials  són imprescindibles en una societat en la que impera l'afany de coneixement i innovació.

Personalment pense que cada vegada som més els professionals que estem a favor de les noves tecnologies perquè l'educació no es quede enrere, sempre que les estrategies o recursos siguen, sobretot , pedagògics.

I fins ací aquest tema. 

Ha sigut un veritable plaer compartir amb vosaltres aquest bloc.

Autora: Maria Romero Urios

TRASTORNS EVOLUTIUS DEL LLENGUATGE ESCRIT

Dislèxia

La dislèxia és una dificultat significativa i persistent que afecta les habilitats lingüístiques associades a la lectura i l'escriptura, especialment a la discriminació fonològica, la descodificació, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta com una dificultat d'automatització de la lectura, problemes d'ortografia i de vegades, també del càlcul aritmètic. Les causes de la dislèxia no s'han de buscar en el quocient intel·lectual, ni en la situació emocional o sociocultural de la persona afectada (Introducció de l'ACD en el programa de la 5a jornada sobre Dislèxia a Catalunya que es va celebrar a Barcelona el 20 de novembre de 2004).

Disortografia

Es diagnostica de disortogràfic a un infant que presenta dificultats en l'escriptura més enllà dels 9 anys o que presenta dificultats atípiques, quan s'han descartat dificultats generals que les puguen provocar, i una intervenció ajustada a les seues dificultats no fa que les supere.

El següent resultat de la intervenció va impedir que el xiquet fos diagnosticat de disortogràfic:

Mostra del dictat (test TALEC) del xiquet, de 9 anys, abans de la reeducació.

Mostra del dictat del mateix xiquet, del test TALEC, un any després de la mostra anterior i amb reeducació:

El trastorn de l'escriptura pot presentar-se en qualsevol moment del procés d'elaboració escrita: en la planificació d'allò que hem d'escriure, en la construcció sintàctica del text planificat (tasca d'escriptura lliure) o sentit (tasca de dictat) i en la representació del lèxic amb la seua escriptura fonològica o ortogràfica.

Tot i que la literatura parla d'aquest trastorn, socialment i escolarment no és prou conegut i, per tant, no es diagnostica amb facilitat.

Disgrafia

Es diagnostica de disgràfic a un nen amb dificultats en l'acte d'escriure (en els moviments de rotació i/o translació) que persisteixen més enllà dels 7 anys i quan s'han descartat dificultats generals que les pugan provocar. 

La disgrafia, igual que la dislèxia i la disortografia, la diagnosticarem després de dedicar un temps a la seua rehabilitació, ja que en la major part dels casos els trets disgràfics desapareixen. Si els trets disgràfics no milloren, podríem, aleshores, pensar en una disgrafia.

Mostra inicial d'escriptura d'un xiquet:

Bibliografia

Apunts d'universitat (FUB Manresa); Pérez Pérez, Dra. Encarna.

APRENENTS VISUALS

Una jove espanyola crea un web de contes per a xiquets amb autisme.

Miriam Reyes acabava de finalitzar la carrera d'Arquitectura quan al seu cosí Jose, de 3 anys, li van diagnosticar autisme. Va ser un cop dur per a la família, però lluny de quedar-se de braços creuats, van començar a treballar amb psicòlegs, neuròlegs... I el que aleshores va ser una forma d'ajudar a aquell nen, avui s'ha convertit en una organització dedicada a la formació en línia per xiquets amb autisme amb més de 50.000 descàrregues i 300.000 visualitzacions.

«Els especialistes ens expliquen que aquests xiquets són "aprenents visuals". D'aquí el nom de la nostra iniciativa. La seua forma d'aprenentatge és visual. Quan proposava a Jose anar al parc, no em feia cas, però si li ensenyava una foto o un pictograma, de seguida es venia amb mi», relata.

«Vaig començar a investigar, a cercar material a internet, i no vaig trobar res de qualitat. Per això vaig decidir fabricar-lo jo i penjar-lo al meu bloc. Vam rebre molts correus de famílies, de professionals, que ens felicitaven per la iniciativa».

En paraules de Jose Maria Terol, conseller delegat i president de Mazda Aumòbils Espanya, «aquest projecte trenca amb els convencionalismes i ofereix un gran potencial per produir un impacte social a nivell internacional, en aquest cas el de millorar la qualitat de vida del xiquets amb autisme de tot el món mitjançant la utilizació de les noves tecnologies».

Autora: Carlota Fominaya

LA COMPETÈNCIA DIGITAL

Ara toca parlar sobre la competència digital de l'alumnat d'especial i del professorat. Doncs bé, existeixen unes competències digitals clau que han d'adquirir els alumnes. 

Algunes d'aquestes són: 

• Els alumnes han de conèixer el funcinament i l'ús de les TIC.
• Que coneguen les parts que componen un ordinador.
• Que sàpiguen buscar i encontrar informació amb diverses eines.

A més, hi ha uns avantatges i inconvenients amb la inclusió de les TIC.

Per una banda, com a avantatges trobem:

• Desperten el seu interés.
• Afavorixen un aprenentatge lúdic.
• Milloren la seua agudesa visual, auditiva i motriu.
• Fan les classes més atractives.
• Potencien l'afany de conéixement.

D'altra banda, com a inconvenients trobem:

• La necessitat d'adaptació.
• El cost de les TIC.
• La falta d'experiència educativa.
• La necessitat de formació.
• La seguretat, autentificació i drets d'autor.

Per últim, la competència digital del professorat també és un tema interesant, ja que cada vegada les TIC es fan més presents. És per això que tant alumnes com professorat hem de conèixer-les i saber com funcionen:

- Tindre una actitud positiva davant les TIC.

- Utilitzar amb destresa les TIC.

- Conéixer i saber utilitzar les TIC en l'àmbit educatiu en general.

- Planificar el currículum integrant les TIC.

- Avaluar l'ús de les TIC en entorns educatius.

Alhora, el model TPACK és un tipus de coneixement que apareix amb la inclusió de les tecnologies a l'aula. A més, aquest integra tres tipus de coneixement com són el tecnològic, pedagògic i de continguts.

Com a conclusió, considere que el professorat ha de conèixer i saber utilitzar les TIC perquè cada vegada són més presents en l'àmbit educatiu.

Bona tarda! Petonets ;)

L'ORGANITZACIÓ DE LES TIC ALS CENTRES. PLA TIC

Bon dia! En aquesta entrada parlaré sobre: l'organització de les TIC. Pla TIC. Després d'haver vist la resta d'entrades, sabem que l'utilització de les TIC es consideren un element necessari a les aules d'especial, ja que ens ajuden a informar-nos, a aprendre més i a comunicar-nos amb els altres.

Algunes de les TIC que podem trobar són: 

• El racó de l'ordinador.
• Web cam.
• La pissarra digital.
• Tabletes.
• Càmera fotogràfica digital.
• Càmera de vídeo.
• Vídeo projector.

Al mateix temps, el Pla Tic es troba dins de la planificació curricular del centre i permet la integració de les TIC com a eina didàctica i forma d'expressió. Les característiques comunes a totes elles són: immaterialitat, interactivitat, instantaneïtat i innovació.

Avui dia, trobem almenys un ordinador a qualsevol aula, inclòs en alguns col·legis els alumnes ja en tenen un propi. Fonamentalment la seua potencialitat per a l'ensenyança radica en la seua capacitat de:

• Seqüenciar les tasques d'aprenentatge.
• Respectar el ritme individual de cada alumne.
• Afavorir les respostes.
• Facilitar el "Feed-back", etc.

Pense que aquesta nova metodologia és molt important, però cal no deixar de costat l'ús dels llibres. No obstant això, és l'educador qui dóna valor a aquestes tecnologies en educació, integrant-les degudament en el procés educatiu i facilitant el pont entre el món exterior i l'escola actual.

LA IMATGE FIXA L'APRENENTATGE EN L'ENSENYAMENT

Fotografia, Fotonovel·la i Mural Multimedia

Una imatge és una representació de la realitat que potser cofeccionada per diversos mitjos. Ara be, anem a centrar-nos en la fotografia, tema escollit pels meus alumnes per a treballar a classe.
Com ve a dir-nos el títol d'aquest tema, la imatge és un recurs que tenim els docents a l'aula, ja que potser una forma de fixar l'aprenentatge de manera divertida, i que als xiquets/es motiva.

Primerament, el docent ha de programar com vol utilitzar aquest recurs i quins objectius vol obtenir. Tot i això, hi ha de seguir un procés de disseny i complir unes pautes, com la planificació de l'activitat, grup, data al calendari escolar, etc. A més hi ha triar la informació, el disseny del suport i finalment una avaluació, segons la creativitat i la informació.
També hi ha un altre sistema per a treballar amb la fotografia, en aquest cas parlem de la fotonovel·la, que consisteix en una petita narració amb fotografies i textos relacionats entre si mitjançant diàlegs o cartells que informen al lector amb un missatge verbal. És un gènere fàcil i divertit per a treballar a l'aula la llengua. És una proposta motivadora ja que pot partir dels interessos i inquietuds dels nens, a més ells poden ser els protagonistes de la seua fotonovel·la.
Els materials dels que hi ha que disposar seran, una càmera de fotos i un ordinador o també, amb aplicacions webs: Storybird, Bubblr... entre altres.
La fotografia és el element més important d'una fotonovel·la, un pòster o un mural, ja que dona el missatge principal i forma el llenguatge audiovisual.

Per últim, cal parlar del Mural Digital en el qual podem incloure fotografies, text, música i enllaços. A l'aula pot servir-nos per a presentar projectes, temaris, com a suport per a exposicions, crear reportatges, plantejar activitats entre altres coses.