Dislèxia
La dislèxia és una dificultat significativa i persistent que afecta les habilitats lingüístiques associades a la lectura i l'escriptura, especialment a la discriminació fonològica, la descodificació, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta com una dificultat d'automatització de la lectura, problemes d'ortografia i de vegades, també del càlcul aritmètic. Les causes de la dislèxia no s'han de buscar en el quocient intel·lectual, ni en la situació emocional o sociocultural de la persona afectada (Introducció de l'ACD en el programa de la 5a jornada sobre Dislèxia a Catalunya que es va celebrar a Barcelona el 20 de novembre de 2004).
Disortografia
Es diagnostica de disortogràfic a un infant que presenta dificultats en l'escriptura més enllà dels 9 anys o que presenta dificultats atípiques, quan s'han descartat dificultats generals que les puguen provocar, i una intervenció ajustada a les seues dificultats no fa que les supere.
El següent resultat de la intervenció va impedir que el xiquet fos diagnosticat de disortogràfic:
Mostra del dictat (test TALEC) del xiquet, de 9 anys, abans de la reeducació.
Mostra del dictat del mateix xiquet, del test TALEC, un any després de la mostra anterior i amb reeducació:
El trastorn de l'escriptura pot presentar-se en qualsevol moment del procés d'elaboració escrita: en la planificació d'allò que hem d'escriure, en la construcció sintàctica del text planificat (tasca d'escriptura lliure) o sentit (tasca de dictat) i en la representació del lèxic amb la seua escriptura fonològica o ortogràfica.
Tot i que la literatura parla d'aquest trastorn, socialment i escolarment no és prou conegut i, per tant, no es diagnostica amb facilitat.
Disgrafia
Es diagnostica de disgràfic a un nen amb dificultats en l'acte d'escriure (en els moviments de rotació i/o translació) que persisteixen més enllà dels 7 anys i quan s'han descartat dificultats generals que les pugan provocar.
La disgrafia, igual que la dislèxia i la disortografia, la diagnosticarem després de dedicar un temps a la seua rehabilitació, ja que en la major part dels casos els trets disgràfics desapareixen. Si els trets disgràfics no milloren, podríem, aleshores, pensar en una disgrafia.
Mostra inicial d'escriptura d'un xiquet:
Bibliografia
Apunts d'universitat (FUB Manresa); Pérez Pérez, Dra. Encarna.
Apunts d'universitat (FUB Manresa); Pérez Pérez, Dra. Encarna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada