LA INCORPORACIÓ ALS ESCENARIS EDUCATIUS DE LA PISSARRA DIGITAL (PDI)

Dies d'ara, a quasi totes les aules d'educació hi ha pisarra digital, que consisteix e un ordinador conectat a un projector que mostra el que hi ha en l'ordinador sobre una superficie plana i llisa com es la pisarra, a més de ser controlada amb un punteig.

La PDI serveix per a mostrar informació i fer activitats interactives debut a estar treballant amb un ordinador tot el que es fa a l'aula pot guardar-se i d'aquest mode, sempre podràs accedir i mostrar el treball fet en qualsevol moment i lloc.

Podem trobar distints tipus de pisarra digital: 

• PDI tàctil: en la que es pot interactuar amb les mans i les més comuns a les aules.
• PDI portàtil: es tracta d'un sistema molt simple amb un tipus de tauleta que es conecta a l'ordinador i permet fer anotacions desde qualsevol lloc de l'aula i que es veu en qualsevol paret blanca i llisa.
• Tauleta interactiva: com el seu nom diu, es tracta d'una taula amb la que els nens interactuen i està disenyada per una educació participativa i en col·laboració.
• Tablet monitor: consisteix en un monitor tàctil amb software especific.

A més, cal dir que com totes les noves tecnologies presenta uns advantatges que són l'àmplia gama dels materials, facilita l'elaboració de les presentacions, ajuda a retindre la informació, fomenta la participació i facilita la comprensió. I uns inconvenients com són l'elevat preu, necessària formació del docent i connexió a internet.

INTERNET COM A MITJÀ D'INFORMACIÓ, COMUNICACIÓ I APRENENTATGE

Què és internet? Internet és el resultat de l'interconexió de milers de xarxes d'ordinadors distribuïts pel món, mitjançant un protocol de comunicacions, creant una xarxa virtual de recursos i serveis.

La història d'internet és molt jove, va començar en l'any 1968 amb la primera conexió entre dos ordinadors fins al dia d'avui amb la Web 3.0 o web semàntica, on les dades es connecten, processen, emmagatzemen i administren de manera eficient.

Hi han multituds d'avantatges que ens ofereix internet però a la vegada també te inconvenients, vaig a citar uns quants; avantatges: diversa informació, iniciativa, interés i motivació... i inconvenients: pots trobar informació falsa, continguts inadequats, crear distracció i adicció al usuari.

Internet per a la recerca d'informació és una gran biblioteca virtual, però molt important saber bé quina és l'informació que seleccionem i com l'utilitzem a l'aula. Existeixen portals educatius on es pot triar informació segura com el XTEC (portal educatiu de Catalunya), CECE.GVA (portal educatiu de la Comunitat Valenciana)... A més, internet per a recurs comunicatiu és l'estrel·la a dia de avui, hi han una quantitat molt gran de apps per a comunicar-se amb altres usuaris, mitjançant correus, missatgeria instantanea, grups de noticies, videocomunicació, etc. 

Internet com a recurs per a l'aprenentatge és un nou paradigma que amb fluidesa trenca amb els esquemes tradicionals i mostrant un aprenentatge més motivador tant per als xiquets com per als mestres, i a més, proporciona el treball en equip.

Les possibilitats educatives que proporciona internet permet als xiquets/es d'educació especial aprendre de manera llamativa i motivadora.

L' ÚS DE LES XARXES SOCIALS

La funcionalitat més important que veig a l'ús de les xarxes socials en educació tant en l'actualitat com en el futur és la possibilitat que ofereix a l'alumnat per construir el seu propi coneixement, doncs són un recurs que, bé utilitzat i amb fins educatius, permet als xiquets/es ser els protagonistes de l'educació, ja que han d'investigar, descobrir, canalitzar i analitazar les diverses informacions, compartir idees, etc, d'una forma més dinàmica i autònoma.

D'aquesta manera, les xarxes socials constitueixen una eina d'aprenentatge continu perquè l'alumnat pot preguntar i resoldre dubtes, compartir informació, interessos, creacions, opinions... dins i fora de l'escola. A més, tota la comunitat educativa por participar i comunicar-se establint relacions amb fins educatius: alumnat-docents, alumnat-alumnat, docents-pares, docents-docents i pares-fills, per a una educació entre tots.

Finalment pense que les xarxes socials poden ser utilitzades en l'actualitat i en un futur com a eina d'avaluació, adaptant, a més de la metodologia, les formes (bloc, twitter...) i instruments d'avaluació (mòbil, tablet, ordinador...). D'aquesta forma, els professors poden avaluar de forma contínua l'alumnat en qualsevol moment. Per tant;

L'educació i l'aprenentatge van més enllà de les parets de l'aula.

Autora: Maria Romero Urios

LES TIC EN L' EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

Vivim en un món que evoluciona molt ràpidament i l'educació a d'estar adaptada al ritme i a les necessitats dels xiquets i xiquetes que formen part d'aquesta societat. És l'escola la que ha d'adaptar-se a la realitat de l'alumnat i no al contrari.

Aleshores, la meua visió és que hem de formar els alumnes perquè sàpiguen posar en pràctica els coneixements adquirits i puguen resoldre amb autonomia situacions de la vida diària, en les quals apareixen les TIC.

Tot està cada vegada més digitalitzat, pel que no podem educar i ensenyar obviant una realitat inclosa als nostres dies. I que millor que des de l'escola per fer un bon ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, mostrant les seues possibilitats i utilizant-les com un recurs per a la motivació, creació i autoaprenentatge.

Per tant, ser docent en aquest segle implica una renovació contínua i una formació permanent per a guiar als alumnes de forma significativa, donant-los l'oportunitat d'aprendre fent, investigant i posant a prova la seua imaginació, autonomia i capacitats. 
És a dir, es tracta de innovar, canviar metodologies tradicionals adaptant-les a les necessitats i interessos de tots els xiquets que arriben a les aules.

Per tot això, un docent ha de tindre la capacitat i habilitat de renovar-se i formar-se contínuament. A més, s'espera que aquest siga creatiu i innovador perquè la pràctica docent no es quede estancada i puga donar resposta als xiquets/es d'avui i del futur, inserits en una societat digitalitzada.

Autora: Maria Romero Urios